Som Escola Verda

Benvinguts al Bloc dedicat al projecte Escola Verda de l´INS Almatà de Balaguer. Aquest espai pretén ser una eina més per a què el nostre centre segueixi vetllant per la salut del maltractat planeta Terra. Tots esteu convidats a participar-hi activament. Podeu enviar articles, suggeriments i el que us sembli adient a la Núria Farré, professora de Cultura Clàssica
del centre: nfarre3@xtec.cat











dijous, 13 d’octubre del 2011

La creixent fragmentació del paisatge posa en perill la vida silvestre



Carreteres, autopistes, ferrocarrils, l'agricultura intensiva i el desenvolupament urbà estan trencant els paisatges d'Europa en trossos cada vegada més petits, amb conseqüències potencialment devastadores per a la flora i fauna en tot el continent, segons un nou informe conjunt de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) i l'Oficina Federal Suïssa per al Medi Ambient (UFAM). L'estudi, ‘la fragmentació del paisatge a Europa', demostra com les àrees de terra són sovint incapaces de suportar alts nivells de biodiversitat quan es divideixen en parts petites.
Noves carreteres i vies fèrries travessen Europa, i la major fragmentació del paisatge que es deriva augmenta l'aïllament de les poblacions d'animals en fraccions més petites i vulnerables. Això també augmenta el nombre d'animals morts en topades amb vehicles i bloqueja el seu accés als recursos i als companys de cria.
I és que la creixent àrea ocupada per les infraestructures de transport i les fronteres entre elles han condemnat molts animals a viure en zones marginals. A més la fragmentació del paisatge també facilita la propagació d'espècies invasores i redueix els serveis dels ecosistemes que necessita l'esser humà per sobreviure.  Com subratlla, Jacqueline McGlade, Directora Executiva de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA): "Els paisatges canvien constantment, però en les últimes dècades els éssers humans els han modificat sense pensar en els impactes acumulatius i a un ritme que no té precedents".
El valor d'aquest informe és que presenta per primera vegada el grau de fragmentació del paisatge a tot el continent utilitzant el mètode científic i el paisatge que descriu és preocupant. Però, tot i que la situació és crítica, també es posen de relleu polítiques actives de protecció que resulten eficaces per minvar el impacte de la fragmentació, com ara la construcció de passos de fauna.
Moderar la construcció de carreteres, clau per revertir la tendència.
En primer lloc cal, segons l'estudi, millorar les carreteres velles en lloc de construir noves infraestructures viàries, i evitar aquelles que passen a prop d'assentaments de fauna, així com la construcció d'infraestructures viaries o fèrries prop d'altres. A més s'han de construir més túnels, passadissos i ponts per permetre que els animals puguin moure amb més llibertat, diu l'informe.
A més, quan el volum de trànsit baixa, cal reduir les carreteres o desmantellar-les per complert. Aquesta forma de planificar implicaria també considerar eficaçment els efectes acumulatius, actuant segons el principi de precaució, per evitar repetir errors del passat. En aquest sentit, el problema de la fragmentació del paisatge també és considerat per l'Estratègia de la Unió Europea recentment adoptada sobre la biodiversitat i els ecosistemes, on es destaca la necessitat ‘d'infraestructures verdes'.
La llebre marró cau però es recupera lleugerament el teixó.
L'informe posa com a exemple la llebre marró a Suïssa,  una espècie que ha estat empesa a la vora de l'extinció per la fragmentació del paisatge en combinació amb altres impactes humans com ara l'agricultura intensiva. El moviment dels animals ha estat bloquejat pels camins, de manera que els ha resultat difícil escapar del mal temps, i a més, sovint són atropellats. Però també presenta experiències positives. Per exemple, els teixons als Països Baixos van estar en declivi durant molts anys, fins que es va establir al 1984 una "política de desfragmentació". Aquesta política va fer que els constructors planificaren "tubs teixó 'per permetre el moviment més fàcil i segur d'aquests animals tímids. Això ha fet que la població holandesa del teixó hagi augmentat , tot i que lleugerament.
La fragmentació del paisatge: un panorama mixt a Europa.
De l'informe se'n poden extraure algunes conclusions interessants pel que fa als diferents països europeus: 
- Els nivells més alts de fragmentació es troben a Benelux, seguit de Malta, Alemanya i França.
- Romania ha evitat amb èxit a gran escala la fragmentació del paisatge. Al país el 5,18% de la superfície  està protegida (12.360 km²),(hi ha 13 parcs nacionals). Això significa que aquest país proporciona l'hàbitat per al 60% dels óssos, el 40% dels llops i el 35% de linx a Europa.
-El Regne Unit és terra de contrastos, ja que té els més alts nivells de fragmentació d'Europa a prop de Londres, mentre que les terres altes escoceses són algunes de les zones menys fragmentades.
-La baixa densitat de població, les muntanyes i les zones remotes fan que Escandinàvia tingui en general molt baixos nivells de fragmentació del paisatge.
-Els països mediterranis com Espanya, Grècia i Itàlia tenen un nivell mitjà de la fragmentació del paisatge en general, amb una major fragmentació en moltes zones urbanitzades costaneres.
- A Europa oriental i central, hi ha ambiciosos plans de construcció de carreteres. Per exemple, Polònia té un programa de construcció d'una autophttp://www.blogger.com/img/blank.gifista sense precedents, què representa el 40% del mercat de la construcció de carreteres a la regió en els propers anys. Això pot tenir un fort impacte si no es prenen mesures per preservar la connectivitat i compensar la pèrdua d'hàbitat.
En conclusió, un nou informe de l'AEMA adverteix de la pèrdua de biodiversitat associada a la fragmentació del paisatge i recomana construir només les infraestructures de transport realment necessàries i planificar bé els corredors de vida silvestre.
Aquí teniu una petita mostra visual del que significa aquest problema:
Nyus en perill

Informa: Mireia Amat Tufet 1r Batxillerat

dijous, 6 d’octubre del 2011

El fosc destí dels electrodomèstics vells


El Ricard Blanch i el David Vallverdú , m’han donat a conèixer una investigació de l´OCU (“Organización de Consumidores y Usuarios”) sobre el reciclatge d´electodomèstics a l´Estat espanyol. Es bastant decebedor descobrir que el nostre esforç individual per a reciclar no serveix per a res si no hi ha darrera una gestió responsable dels residus.
Us faré cinc cèntims de la noticia mitjançant un exemple:
Imagineu que compreu una nevera, no sé si sabeu que en el preu que pagueu hi van incloses les despeses de reciclatge per quan l´aparell deixi de funcionar, aquests diners van a parar al fabricant .
Al cap d´un temps la nevera s´espatlla i no es pot arreglar, que fem? Portar-la a la deixalleria, pocs fabricants se´n fan càrrec directament. Que en fan a la deixalleria de la nevera? Molts cops no en fan res, o ve algú i se l´emporta, o es desmunta i les peces acaben en un ferroveller...Segons l´estudi mencionat, 1 de cada 5 aparells acaben en una planta de reciclatge autoritzada i de vegades aquesta es troba a distàncies astronòmiques del punt d’origen.
No hem d’oblidar que moltes peces d´electrodomèstics poden ser tòxiques, així que no haurien de llançar-se a qualsevol lloc, necessiten un tractament específic que tan sols poden proporcionar empreses acreditades en aquest camp.
I els diners que vam pagar per reciclar la nevera? On han anat a parar? Aquesta és una bona pregunta que us respondrà la investigació de l´OCU:
Reciclage de Aparatos: Tu dinero a la basura

I de les plantes de tractament de residus elèctrics i electrònics, que en podem dir? Suposadament fan la seva feina però existeixen evidències per a posar-ho en dubte. Al juny del 2011 el diari El País va publicar un reportatge on es denunciava el tràfic de ferralla electrònica europea cap a països pobres i un dels orígens d’aquest material era precisament una planta de reciclatge española: Cespa, filial de Ferrovial. Us recomano la lectura de l´article :
Su nevera vieja contamina África